DOS COPES, QUATRE SABATES...
................ salms de l’Amor.
...i en qualsevol taula al aire lliure
poden quedar abandonades i soles
dos copes on dits i llavis i il•lusions
havien fet parla i gust i anhel
en conlloga...
Les quatre sabates marxaren
a lloc on la tela tapa i destapa
i els dits i llavis calents juguen...
Abans,les copes es trobaren acompanyant-se
en la prestatgeria llustrosa i freda...
De passeig sortiren a veure lluminàries
i fruir de llavis encisats en contactes
i paraules insistents, càlides,incisives.
Ara, les copes altre cop assolint nova soledat
es distraurien fent sonar el dring
del seu concert sonoritzant bombolles
que esclaten...
Mentre, allà on els vels transparenten,
les sabates farien drang acompanyant
acompliment de desig enjoiant-se...
DE REBAIXES 14.- 2-2- 14.- ANTON – T.E..
M'agrada
Comenta
0 comentaris
Actives
1 febrer de 2017 ·
Compartit amb Públic
La ofensa ofensiva
imperava en seva boca...
No callava un instant.
Potent de veu
era xantre impulsiu...
Mostra'n més
11
M'agrada
Comenta
0 comentaris
Actives
31 gener de 2019 ·
Compartit amb Públic
IMPRESSIONS 18.- Era sàvia la carrasca...S'havia acostumat al tossut mal temps,pedregades, ventades i suors i resistia tots els embats, l'únic que deixava caure era el fruit per escampar fillols per la serralada...En canvi en les vallades els presseguers volien que bufés fort per lliurar-se de la càrrega i fins del vestuari i posar-se a dormir amb calma... Ella no perdia temps en canviar-se el vestit, prou de fort n'era... Baix desprès de la ufanesa del verd quedava com un ...
Mostra'n més
M'agrada
Comenta
0 comentaris
Actives
31 gener de 2014 ·
Compartit amb Públic
NÚVOL...
................. salms de l’Amor.
... i aparegué la nuvolada
i buidà cos i esperit fins desaparèixer...
A ell, les llàgrimes del núvols...
Mostra'n més
M'agrada
Comenta
0 comentaris
Actives
30 gener de 2019 ·
Compartit amb Públic
IMPRESSIONS 18.- Ara no bufa el vent en meva muntanya que em sosté i em suporta... Miro a dos bandes i el crestall se'm fa estret... Prop la carrasca em mira. Ella arrelada es procurà sabates de bones soles i bons lligams i es quedaria allí fincada...Ella sola ho disposà i quieta té sa llibertat... veig els esbalços on vol viure...M'ajuda a pensar en els equilibris del SI i el NO... Seré prou valent? Si ve un trontoll de tempesta més fort que el d'ahir, aguantaré...? Es la me...
Mostra'n més
3Tu, Dolors Fortuño Escoda i Pepi Maeses Hidalgo
M'encanta
Comenta
0 comentaris
Actives







Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada