VINDRAN ELS REIS MAGS ?
Marxava la nit. I clarejava l’horitzó.
Per dalt la cúpula de blau irisava groc blanc.
El dia creixia com nadó que xucla pit ple.
El gran gegant havia ensopegat en el pedrot
i sa lletera pleneta a sobreeixir inundà el camp...
Llençolada blanca imponent cobria terra i arbriu.
Ara vindria l’huracà del treball al casalici...
A la llar el foc era rei de menudalla i grans.
L’avi, escarbotant els troncs i buscalls encesos,
la nora a la taula llescant pa per fer torrades...
La mestressa vella omplint de fato la tupina de ferro
que l’immens fogardal courà per les gallines...
Al terrat proper a ull de vidre era ple de neu neta...
Amb capçana la noia gran feia transparent el cristall
i rere seu els marrecs junts amb gatada volien veure
l’exquisida presència d’aquell mantell sense brodats.
Tot rutllava. El sagí i sucre esperava les torrades
i les dentoles esmolaven el pa cruixent esbocinant-lo.
Quina delícia ! Quin excels goig ! Les galtes envermellien
sorpreses per ardor de la llar i el pa amb sagí i sucre fos.
El cancell obria pas a l’hereu i la Yeta i el Rai entraven
com tronada a buscar el seu profit de ribella fonda...
Tot rutlla a dins... Al fora la calma... Vindran de nit els reis mags
a posar a les sabatones les andròmines vistes en somnis
per la menudalla sublimant el desig del premi ?
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31- 12- 17.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada