IMPRESSIONS 18.- Ara no bufa el vent en meva muntanya que em sosté i em suporta... Miro a dos bandes i el crestall se'm fa estret... Prop la carrasca em mira. Ella arrelada es procurà sabates de bones soles i bons lligams i es quedaria allí fincada...Ella sola ho disposà i quieta té sa llibertat... veig els esbalços on vol viure...M'ajuda a pensar en els equilibris del SI i el NO... Seré prou valent? Si ve un trontoll de tempesta més fort que el d'ahir, aguantaré...? Es la meva llibertat que perilla, però dalt de tot del serrall calcigo el moment en que les traïdories poden pujar a abatre'm...Posaré arrels a les sabates... ANTON T.E.- 30-1-19
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada