rebaixes

 En seu sagrari immens, ple d’esperança,

hi entraren l’egoisme fal•laç, l’enveja maliciosa,

i perniciosa avarícia

i tot va trontollar.

Venia d’un lluny de somnis i lluita.

Venia cansat del fatic de camí que segueix,

que no es para en cap cim on viu l’ocell.

Quan arribava prop d’ell emprenia vol

el vol de l’esperança ordida en el canyamâs

de les hores que ja no retornen.

Cansat, enfredolit, li donaren

menja del recapte putrefacte

i tots els mals, com sangoneres,

els degustà ferotge

i l’esperança fugí per sempre?

Al lluny l'esperava?

Netejaria amb suors

el seu sagrari en el nou any ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-1-18

9Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més

4 comentaris

Comparteix