rebaixes

 356.- 15-12-18

Una constància de cerç dessaborida

ha fet caure el pi de nostra ombra.

Joiós ens rebia sempre

com amic que a casa entra

i a taula llesca pa blanc

i amb setrill l’amor d’oli li dóna.

Ombra espessa ens acollia

com teulat de cabana segura...

Avui el vent maleït que no volíem

l’ha arrabassat i casal desapareixia

Un plor de record per aquella vida

ens angoixa... Com serà la casa nova ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-12-18

....................

357.- 16-12-18

Arraulida de fred que venera ses galtes

pren al glaç el marbre que la immortalitzi...

La nevada és consistent i el camp és un llenç

com llit on dormir la despietat que hi regna.

Els ulls es clouen cecs del paisatge penitent

i el cor bull per sortir del escany que la rodeja.

Tanca el finestral. S’endinsa davall vànova i llençol

i la calda puja les escales i ressorgeix brillant.

En la vaporositat la clepsa brulla font

i l’ideari obre llibre d’oracions que consolen.

Els peus freds ja no cantaven glòries de senders

i ara retornarien a córrer per escampar sa parla.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 22- 12-18

9Tu, Montserrat Masip Miró, IPilar Valero i 6 persones més

1 comentari

Comparteix