dimecres, 5 de juliol de 2017

CAMINARIA FINS TARD... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
Antonio Fortuño Sas


Caminaria fins el tard ja fosc
a punt de mirar la lluna ben clara.

L’arbriu ensenyava ses urpes
nues de fullam arreplegant ganivets a l’aire 
que al claror de la lluna feien de reixat
com filferros lliures i relligant-se...
Quina guerra !!Es podien trobar soldats armats
a punt de lluita contra impensats animalons...
Allí, però tenien seu castell de merlets atesos
per formigues que corrien pel brancall, 
escarabats que posaven punts negres,
abelles i vespes guardant seus llocs
com guerrers fets a disbauxa d’espasa i llança.
Ben guardat tot l’entramat fins l’aire
demanava permís de pas en indret tant ben guardat.
En qualsevol lloc impensat podia trobar-s’hi
el guarda fidel que esgarriaria qualsevol atac. 
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 4-7-16