diumenge, 13 de novembre de 2016

ESCANYOLIT QUEDAVA...boli ràpit


Escanyolit quedava l'arbret
mentre ses companys de boscana
creixien erèctils, plançons al aire,
posant orella, ulls i veu a dalt al seu futur. 
Ell, tímid, callat, potser incomprès,

va omplir soca i ramatge curt
sense enveja ni supèrbia d’altures...
Va venir la tempesta crua
i va arrasar els caps alts i tendres.
Fulles i ramatge destrossats
sols aptes pel foc, jovent dessalat...
I allí enmig dels plors intemperats
es veia robust l’abret tímid i callat...
Ara sí que feia tossa
al costat dels abatuts pollancs
que pujaren un dia somniant
a obirar el futur del seu cel.
DE REBAIXES 13.- 12-11-13.- ANTON.

.