dilluns, 28 de novembre de 2016

AI ARRIBO A VELL... aquarel·la


Si arribo a vell...Què és ser vell ?
Tenir la pell arrugada
de tant riure o tant plorar,
de tant sentir el calor d’estiuada
o tocar el fred inhòspit del hivern,
de tant fer anar l’aixada
o de tantes caminades a peu ?
Costa anys i sacrifici, sobretot,
recollir arrugues a cara i mans...
Com les experiències que un ha passat
que ha de engolir fracassos i tensions,
i errors i superar-se sempre i sempre.
Que hi ha més moments difícils,
que zèfirs plaents que et deixin
caminar tranquil i amb serena joia.
Potser ja soc vell i no ho se.
Penso que a un li toca viure anys
i a altres, desgraciadament, no...
Res és segur en nostre camí
t la humilitat és millor que l’orgull.
Jo intento fer el curset
per arribar més lluny cada dia...
Que no sigui culpa meva
quedar callat per sempre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 26-11-16

2 comentaris:

Ramon ha dit...

Una bona reflexió sobre aquest fet que ja ens afecta a tants. Diuen que cada vegada en som més. Els últims sis versos m'han agradat especialment. Què per a molts anys, Anton.

Ramon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.