dimecres, 3 d’agost de 2016

ARBRE VELL... aquarel·la


Arbre vell, recargolat de soca,
sabem que tens la força de la vida
que d’un llarg imperi vas guardar...
Has viscut totes les llunes inversemblants
que en cel i terra i mar han set possibles
i ara, decrèpit, aguantes arrels com sogues,
brancall com serps donant vida als pollancs...
Tens la saba del miracle que no té pausa
vivint amb lluita els bons i mals instants...
Tu ens mostres el resistir esgolant –te dia dia
però aguantant sempre incòlume
davant cadenes iniqües i crudelíssimes destrals
Arbre vell, segueix donant coratge,
rebrotant quan t’esqueixen  el brot nou cada instant.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 2-8-16.