dimarts, 19 de juliol de 2016

L'ONA... aquarel·la xinesa


Potser retornaré a casa ple d’ona de mar...
Aquell sondroll redoblant esclafat a les roques
o com llavis melosos, llengua fina,
relliscant per la sorra que s’hi encanta en el bes
Tinc els dos sorolls culivats i desperts a l’hora:
un cridant roses que es desfullen perfumades
esperant que ressuscitis en aquell jardí
o la mel que suau traspua per la platja llisa
i em recorda la pell estesa esperant el sol,
collint del vent els efluvis mansuets deslligant-se
en aquella bardissa que conforma l’ona que arriba...
Com em recorda el repàs dels dits  per pla i muntanya
on la brisa si recrea exultant amb el toc i la mirada.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 17-7-16.