dimecres, 6 de juliol de 2016

DE LES ONES... aquarel·la


Escoltaré el crit de l’ona que arriba
que es desfà amable lluint seus pètals...
Sa companya la persegueix i no l’assoleix
per pujar-li a l’esquena com ruc a punt de córrer.
Quanta disbauxa en l’onatge que es trenca, s’escruix
abans de subornar a sa germana  en coit libidinós
refregant-se i esperant l’abraçada  que s’allunya...
Com deuen patir. Quant neguit buscant frissor.
Quin deliri d’impotència. Per que no espera...?
El fred del desencís s’escuma proper al desvari
i per més córrer el premi no té medalla al coll
ni s’abelleixen galtes, pits i engonal satisfets !!!
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.

2 comentaris:

Ramon ha dit...

Un poema que descobreix una nova manera de mirar les ones. Original, divertit, picant. Et felicito.

rebaixes ha dit...

Gràcies, Ramon, i et confesso que moltíssims anys que no m'hi he banyat... i que no les veig en el lloc seu, el mar. anton.