dijous, 21 de juliol de 2016

AULA D'AHIR... aquarel·la xinesa


Netejo la taula de totes les restes d’ahir...
La nit era suau i els dits collien el got
i besaven ardorosament el seu benefici...
Set i gana de forquilla s’havien posat d’acord
i es beneïen com intrusos damunt el mantell blanc
orlant de desig el consum que escollien...
Picotejaven com gallina el blat i panís
i quan miraven la lluna hi posaven
menudes paraules entusiasmant l’esperit.
La llum difusa alegrava les cares ensenyorides.
Tot era poc i el parlar fluïa amorós entre dents
Les flors que adornaven el fet llençaven efluvis
apaivagant els intants morts, quan la veu callava.
Era el contrapunt de melodia d’olor que arrodonia
tota la partitura posada en aquella taula plena...
Sensualitat de llavi, paraula i menja, de mirar
que escruta i s’adverteix del camí  a seguir
i de la veu que acaronava  voluptuosa l’instant...
Avui he vist els messigons, engrunes de goig i joia,
que es resistien a cloure acte, baixar teló,
del generós moment on cos i esperit s’alegraren.
Netejo la taula de totes les restes d’ahir...
Però hi deixo l’esperit d’un retorn a un pròxim fet
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-7-16.