dissabte, 9 d’abril de 2016

CALLARÉ COM TU...a quarel·la



Callaré com tu, silenci que m’envoltes...
Es la nit clara i els pètals es mouen insurrectes
quan el ventijol acarona seva seda...
No els arrenquis encara que vull veure’ls
com llavis ensenyorits que parlen de rosades.
Allí el gotim suqueja com llàgrima beneïda
acaronant el ventre del fruit que tu prediques...
No caiguis al terra esperança rosada i vola
com ocellet que xarrupeja portant nova paraula. 
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-3-16