diumenge, 7 de febrer del 2016

AVUI dia 6-2-16 HE ARRIBAT ALS 85 ANYS... fotos...







EN EL MEU DIA. Erem en un lloc.Erem en un temps.Erem una colla. Diverses edats, en un front comú que ni sabiem ni albiravem, fer-nos persones per al bé d'altres i nostre. Grup compacte a les ordres de don Olegàri... Mestre que sabia fer anar la regla i el calbot, i com a extrem el cara a la paret i el cara al sol... O genolls a terrra, braços oberts com Crist i un parell de llibres per culturar musculatura... Es feia respectar...I fins a algun li oferia les escorrialles de la llet que donya Càndida li portava com a reforç a mig matí... Sabia la döna que aguantar, dirigir, ensenyar era pesat i el coronava amb el premi...Quina colla d'escollits !! I aquell dia varen escollir la porta del cel per inmortalitzar-se... Rònega la porta, exemple del que els esperava... Allí l'autor del miracle va posar com a puntals per que la porta no caigués a Juanito a l'esquerra i a Delfí a la dreta, per que no fallessin en Pepito i en Josep i al mig a L'Anton, a sigui aquest que coneixeu... Desprès cultivaren les manilles, la folre,... en fi tota una torre humana... I per què don Olegàri no hi era com a director...? Tenia un constipat i entre llençols i vànoves es curava i no va poder inmortalitzar la seva figura... Llàstima,... no !! Aquell dia le seva filla ens va fer de mestra i no hi va haver regla ni calbots ... i el dia va pasar com una festa sense el borinot... Que poc ens feia feliços !! Allí varem aprendre a ser persones? Se'ns obria un camí llarg... Ja veieu on soc, on mai hauria cregut arribar... I amb l'ajuda vostra seguirem aquí al mig recordant aquell castell on aguantava'm tot el que venia... Tot allò ens va fer forts. Que el meu dia feliç ho sigui també per vosaltres... Us estima a tots l'ANTON.- T.E.-6-2-16.



8 comentaris:

McAbeu ha dit...

Per molts anys, ANTON. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, som lluny però també a prop al mateix temps. Moltes felicitats :-)

Carme Rosanas ha dit...

Moltes felicitats!!!

Esperem celebrar-ne, des d'aquí, uns quants més... Com diu en Mc, de lluny, però de ben a prop, en la quotidianitat. Compartim tantes coses!!!

A la foto antiga, no t'hagués reconegut si no ens arribes a situar on ets, però t'he de dir que en mirar-te, si qie he sabut trobat l'Anton que coneixem de les fotos que hem vist. A la foto actusl fas una cara alegre i plàcida, com et correspon pel teu caràcter i saviesa de vida.

Una abraçada doble, pel nen de dalt, pel nostre Anton de sota.

rebaixes ha dit...

Gràcies amics... penseu que costa arribar fins aquí i creieu que en un últim i llarg temps vosaltres hi heu col·laborat en que es produís... He aprés molt de vosaltres i sense calbots ni braços en creu com ens feia aquell reverenciat don Olegari... seguir el sender de la Pau, Amor i Llibertat en que estem immersos.Vostre Anton.

Helena Bonals ha dit...

Per molts anys i molta poesia!

sa lluna ha dit...

Ahir et faig felicitar al teu darrer post, però no puc passar per aquí sense dir-te que em fa molt feliç compartir amb tu la teva manera de fer i ser, la teva saviesa.
Felicitats en Pau, Amor, Llibertat i Salut!
Aferradetes, Anton.

Elfreelang ha dit...

per molts anys Anton !!!!! que segueixis amb aquesta energia i vitalitat i pintant i escrivint com fins ara ....vuitanta sis abraçades !!!!

Mari-Pi-R ha dit...

¡Felicidades! que puedas seguir cumpliendo muchos mas con buena salud el aspecto es bueno y la cabeza ni lo dudo.
Me alegro mucho que sigas con tu blog y tus estupendas acuarela, eso te mantiene.
Un abrazo y feliz día.

montse ha dit...

Encara que una mica tard, et dic:
PER MOLTS ANYS!!...I a seguir endavant per aquest bon sender que camines!!
Una abraçada molt forta.