dimecres, 17 de febrer de 2016

ADMIRAR... auaerel·la


ADMIRO quant passa pel davant meu
i fins coses que desconec prioritàriament
però em fan el xiu xiu que ens li faci cas...
Per contra puc constatar que m’admiren
per que la meva inutilitat pot ser útil
per comprovar el nivell d’aquesta
en ells mateixos i  els  ressuscita...
Podem admirar com fan els esternuts
o com callen les dites que podem descobrir
dins aquell mimetisme  encomanadís
que ens posa prop del ser útils a descobrir.
Admirar potser és voler ser com l’altre
que ens demostra propietats insignes
i no tenim els ressorts adequats que ens obrin camí.
Tocar la guitarra o cantar com magnat del cant,
escriure amb soltesa i complida habilitat...
Admirar, pot ser l’escaló abans de l’enveja...?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13- 2- 16

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

L'enveja sana, en aquest cas! Crec que és molt bo de saber admirar, per exemple a tu!

Mari-Pi-R ha dit...

Preciosa acuarela, eres todo un mágico de ella.
Que tu día sea bueno.