dissabte, 9 de gener de 2016

LA VERITAT...? LA HIPOCRESIA...?... aquarel·la


S’exaltà al veure per terra
la veritat malalta, esquelètica,
i amb ranera esperant mortalla...
La hipocresia nascuda verge
ara creixia com tempesta de gota grossa
i avançava, impertèrrita, amb l’engany
suant displicent i repartint reverències...
Hauria volgut sempre la serenitat
de comprendre com la mentida
es val de veritats certes per entrar
en la soflama del hipòcrita...
Mal junyida i sense protecció
quedà enclaustrada en presó
com reu...
La hipocresia jove i valenta
l’havia suplantat unint-se al mentir,
aquell mentir somrient
que sembla que la veritat hi brolli...
Estava establert el regne...
Qui es creuria les veritats
si no era la pròpia ?
Ja muntaran el concili .

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-1 - 16