6.-
Dos mirallets els teu ulls
verds,blaus,
marró o negrosos
em
tenen sotmès,encapritxat...
M’atrauen,
els miro... Son curulls...
M’hipnotitzen,
son mar o terra... ?
M’encenen
com foc de llamps
Però
son la meva pau, no la desferra.
DE REBAIXES 15.- ANTON,-T.E.- 16-10-15.
1 comentari:
Els ulls, soguin del color que siguin sempre són un mirall per qui se'ls estima... Un poema molt tendre.
Publica un comentari a l'entrada