dimecres, 5 d’agost de 2015

DE PROFETES... aquarel·la


Sempre en ronden de profetes...
La fe desconeguda de molts
pot omplir butxaques ansioses
que viuen per fer calaix de tot.
Dic desconeguda per què
es sap la veritat vera de la fe ?
Uns hi posen el tendal vivent
promovent noves i velles il·lusions
dins d’una pàtina de prèdica
que aparentment seria esclata
per envescar a tants com pot
i entrar-los al sarró apropiat
on es confessen addictes
sense copsar l’engany
que cap predicador intenta declarar.
El pecat es trobarà, en tot cas,
quan ja ha begut l’oli servit
pels santíssims profetes de la fe
i aleshores els renecs venen tard.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.
........SILENCIS
49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.


2 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Me gusta mucho las tonalidades del dibujo, un saludo.

Ramon ha dit...

Un poema denúncia en el que hi ha un encadenat de paraules i frases que m'han agradat especialment. Per assenyalar-ne una "...butxaques ansioses que viuen per fer calaix de tot." Quants "xeringuitus" amb noms respectables són, finalment, només això.
Encara que deixo pocs comentaris als blogs que segueixo, el teu és dels que no me'l perdo. Gràcies per compartir, Anton.