divendres, 8 de maig de 2015

NO MARXIS.. aquarel·la



No marxis, quedat en la pell
com el pèl que la tapa i cobreix.
Arrambla la cabellera, cortina al vent,
que el front em miri sencer
sense entrebancs...
El sol que arrambli l’ombra
i el ventijol parpellegi inquiet...
Que els llavis mosseguin paraules eternes
i com rosella, fina seda, obrin pètals...
El cel mira les resultes clares
d’un pervindre nou junt a les pedres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-5-15
...........SILENCIS
68.- Deixar al ras rovell sense clara

és com castell humà de deu sense folra i manilles.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Tendresa pura tots aquests desitjos...

Mari-Pi-R ha dit...

Me gustan las tonalidades de las hojas, saludos.

xavier pujol ha dit...

No marxis. Quina súplica tan poètica