divendres, 22 de maig de 2015

CIRERES... aquarel·la


CIRERES
Obert al finestró del dia
Se m’ha afuat el ventijol
Que al besar-me amb ma destra
He aclucat ulls davant l’immensitat
d’un pervindre de contacte  roig.
El somni en contrast m’ha ofert
La fruita rodona, llavis perfumats,
I he quedat extasiat de la màgia.
Pot una cirera rodona fer fruir sobrepassant
Els límits imposant el nou miracle ?
Obrim al camp plagat de roig i verd
El desig de petonejat pell suau i neta
Que esclati contingut dolç d’ambrosia.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-5-15
..........SILENCIS

73.- Obre la boca quan mosquits i mosques no ronden...

1 comentari:

M. Roser ha dit...

Amb aquestes cireres tan roges, em faria unes arracades...
Petonets.