diumenge, 8 de març del 2015

UAN VEU, AHIR... aquarel·la


Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.
Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar
em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 
Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.


A UNA TROMPETA
Damunt el drap impol•lut,
quiet,no gemega l’instrument...
I en l’escriny del pensament
la tapa oberta i el forrellat adust
avui, regalima el so de la trompeta.
La llàgrima rellisca del record
i la solfa balla per l’entorn
en el repic de la menudeta...
.........................................
S’ha fet gran tot lo petit
i dins del cor s’hi empara el crit
melodiós de la tristesa.
Mai es farà vell aquell instant
sempre en cor i cap ell va covant
el de la trompeta que resa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.
....... SILENCIS.
42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 
olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..