dimarts, 10 de març de 2015

A JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la




Quan l'abraç físic ja no és possible,
 quan els ulls sols demanen plor, 
quan la veu es fa visible,
amb paraules de consol, 
quan el sentiment al pit batega,
 la mirada en el teu record en rega
 l'estima que ens donàvem tots..
.Avui la teva empremta inconfusible
 ens queda en ta petjada


que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Una abraçada, Anton... és molt trist perdre els amics...

rebaixes ha dit...

No sé on arribaré pujant escalons, en aquesta escalada n'han quedat molts que no hi contava que ens abandonessin... Hem de admetre que n'hi han que som privilegiats en quan al temps d'estada en aquesta vall de despropòsits... gràcies , carme per la teva companyia. Anton.

M. Roser ha dit...

Amb els records també es pot abraçar...