divendres, 6 de febrer de 2015

FA 84 ARRIBAVA A DONAR FEINA... als 4 mesos de l'anton.



De menut era així, Un record del meu pare, ell hi va posar el meu nom en la foto en la part posterior la data de naixement i diu que tenia, llavors, 4 mesos,
Ja veieu la insignificança d'un fet que ha sobreviscut fins ara. 
Per mi aquest trocet de cartró és una cosa estimada, sembla que hi bategui el cor del meu pare, que practica ment no vaig conèixer... 
Aquest marrec ha sofert transformacions en el temps fins arribar al avui...
Què és una vida ? Som individualitats que ens trobem en el nostre marge com pedra grossa, sembla indestructible i una bufada de vent la canvia, la sotmet, la inutilitza,... Jo, soc encara aquí, del marge han desaparegut pedres fortes, altres han quedat... I segueix el marge... I aquí entra un factor que és el que ens envolta, els còdols que falquen les pedres en certs moments, que s'apropen a ells i les ajuden, sou... tots vosaltres que sempre esteu atents per la ajuda quan es necessita i acut a falcar la pedra per que no caigui i s'estavelli el marge... Gràcies a tots els que veniu a beure i a veure... i a molts altres que hi son en esperit. A tots, sigui qui sigui és el meu reble que em falca sempre per que no rellisqui i caigui i desaparegui... Felicitats a vosaltres per que sabeu estimar. Anton.T.E.-6-2-15

5 comentaris:

sa lluna ha dit...

La joventut és feliç perquè té l'habilitat de veure la bellesa. Tot aquell que conserva l'habilitat de veure la bellesa mai envelleix.
- Franz Kafka -

Una abraçada és una forma de compartir alegries, així com també moments trists que se'ns presenten. Avui, vull compartir amb tu aquest record tan especial del teu pare, enviant-te una aferradeta ben forta !!

FELICITATS, ANTON!! ✿

rebaixes ha dit...

Reble que t'apropes a falcar el pedrot engorronit que no vol caure... Tu li portes la bellesa amb el contacte...abraçada que anima i reanima,... instant noble que porta caliu, comprensió, esbravament, empenta per que la bellesa no es perdi i ja cap record s'acumuli i el pedrot quedi orfe i caigui rossolant per la pendent on es destrueix...
Avui, i sempre tinc l'ona expansiva... gràcies per tot el m'has portat i fet rememorar... caram, caram... LA BELLESA... !!! Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Felicitats pels 84 i també per aquests records del teu pare. Sembla mentida com pot arribar a ser d'important un gest que per a ell de ia ser tant insignificant com escriure el nom i la data damunt la foto. La foto ja seria un record, aquest gest la fa important.

Una abraçada.

McAbeu ha dit...

Feliç aniversari, Anton. Un plaer venir per aquí a veure, a beure i a viure amb la teva companyia.

Mari-Pi-R ha dit...

Felicidades estás como de pequeños tu parecido no ha cambiado, que puedas disfrutar muchos más con buena salud.
Un abrazo.