dissabte, 3 de gener de 2015

ENS HA DEIXAT L'AMIC JOAN JORNET ABELLA... aquarel·la


En la gran vallada on l’airet tremola
l’espiga de blat a punt de sega...
En el camp vorejat de muntanya
el roig de la rosella n’és bandera...
En el bosc proper, ple de ramatge verd
l’arboç ensenya llustrosa cirera,
En ginebre, en son ramatge punxent,
hi remenen ginebrons pinsà i cadernera
i  del oliver lluent que llaura Juan i tractor
escarba del terra els cucs la finolis pastorella.
Altres ocells volen per la vallada
remirant el gra del blat i la esvelta rosella...
D’un nin de cinc anys mans treballen
dels pètals, encisat, ramell arreplega...

Son els records d’infant de Juan
quan la tendror de menut en cor hi era...
Aquell dia es sentia transportat
amb el blat groc i vermella rosella...
En colliria un munt, un munt, un  munt,
l’espiga entre llavi i dents, rosella a orella...
Pujaria a dalt del tossal mes alt
i seria del terme l’anxaneta
i beneiria el terme, infant de gran cor,
ell que estima abans que res a la mare terra...
.................................
Avui ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!
 L’espiga de blat i la roja rosella
 en seus llavis es feien paraula d’or
 i apassionament per la dignitat de nostra terra..
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.