dimarts, 23 de desembre del 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la


Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

3 comentaris:

Ramon ha dit...

Unes paraules perfectes per acompanyar aquestes dates. Bones Festes i Feliç 2015, Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Es tan sencillo a veces ser felices y muchas veces complicamos los sencillo.
Mis mejores deseos de felicidad con mucho amor de los tuyos.
Feliz Navidad!.

Pilar ha dit...

Que grans que som, quan la imaginació inventa i podem jugar com menuts.

M'ha encantat, Anton!

Gràcies!