dilluns, 15 de desembre de 2014

L'OCELLET DE L'ALEGRIA... aquarel·la


4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta.
L’ocellet desitja entrar a la casa.
Ha vist pel vidre...
Ha vist que la taula és parada,
que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia.
L’ocell, al bec una pedra menuda...
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!
L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Obrir la finestra a l'ocellet indeoxar-lo lliure si vol marxar, per mantenir l'alegria.

xavier pujol ha dit...

Obrim les finestres a l'alegria i les ales a la llibertat.