dimarts, 9 de desembre de 2014

L'ESCALA... aquarel·la


A amagatons ens sentim coberts
de les nostres flaqueses i qualsevol recó
pot venir bé per ajudar nostra fita,
però sempre volem treure el cap
espiant i adjudicar-nos conclusions a favor.
Amagats davall l’arc de l’escala
mirem fins al sostre: Quants revoltins !!
A més, quan pensem que el cap per ser a dalt
han de moure del cos les cames
i quan serem a dalt, estarem tranquils ?
La lluita en desencís serà si ens hem errat
i si l’escala on som és la que ens convé pujar
units o separats, complaguts o rebutjats
La claraboia ens dóna llum filtrada
i no sabem si fora és núvol, plou o fa vent.
La claror ens diu que pot ser el dia
i que la llum és de sol i no de lluna.
Quan serem dalt, que costa molt pujar escales,
podem arribar cansats de tant d’esforç
i pensar, amargats, que l’habitatge no era allí
si no a baix a peu de carrer on hi ha xivarri

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 8-12-14

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

unes escales amb filosofia ....potser és cert que abaix on hi el xivarri és on rau el ver habitatge

Carme Rosanas ha dit...

Si ens equivoquem d'escala, crec que no tindrem una segona oportunitat... L'hem de triar mooooolt bé!!!