dimarts, 2 de desembre de 2014

CATECISME... aquarel·la


Ens enverinen amb catecismes  que ens aboquen
com calderades de suc bullint damunt del cap...
A tot s’acostuma la bestia, i els cops ja no ens fan mal.
Coses, preteses  com novetats ens escudellen
i l’arbriu addicte procura dirigir els vents.
Els concerts de solfa amb viola afinada fan sonar
noves idees, concloents...  ARA, SI...I demà altres les rebassen...
Ens informen i desinformen amb papers i paraules
i podem seguir sent crèduls, ignorants, agnòstics...
El nostre teatret vivent canvia de funció ràpid
i ens sentim contents de ser actors actius
de fer la xarreta calmada, enrabietada, concloent
i  fins aplaudim i ens aplaudim... Satisfets callem,
fem guerxada de sapients com dient :
- Anem passant el temps... Ja ningú ens enganya... -.
Tothom ja porta el pírcing en el melic...
Classificats  no ens altera que ens portin la contrària...
Al cap i a la fi tot conflueix en veritats de cadascú...
 Correm el teló que  tanqui i dormim tranquils, res passa.
Demà altra novetat ens obrirà el catecisme...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 2-12-14

2 comentaris:

Ramon ha dit...

Més que un poema: una reflexió intel-ligent, crítica, satírica i amb unes espurnes d'humor per arrodonir-ho. Enhorabona!!!

Ramon ha dit...

M'oblidava felicitar-te també per l'aquarel-la.