.jpg)
Hivern, mirall de fred, l’aigua...
Calla la natura el frec de mans
Que marxaren volant sent fulles seques.
L’aigua reflectint el cel moradeja...
Queda la teranyina, arbre nu, despullat.
Mut el sol el caliu no bull perola
I l’ovella no obre bel dins corralina.
El monstre de la terra, valent, lluita
Com ase que no vol seguir ramalada...
Vindrà la lluna i la nit i es platejarà el terral
I jugaran a cartes les fulles que volen amb el vent
Arraconant-se en les ribes o barquejant a l’aigua.
Hivern, mirall del fred, l’aigua mansa.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -3-11-14.
3 comentaris:
Que boniques aquestes aquarel·les d'hivern!!!!
Les paraules complementen l'aquarel·la. I viceversa.
Carme, que tu tens bones mans i pots fer-ho molt millor que jo que tens més sapiència... prova i veuràs el que gaudeixes. Anton.
Xavi, gràcies per la teva selecta paraula. Anton.
Publica un comentari a l'entrada