diumenge, 5 d’octubre de 2014

SOC VELL... aquarel·la


Soc vell i no m’amoïna.
Els passos s’han dat
avançant, parant-se a reposar,
relliscant, rient, plorant,
enlairant el bastó i pegant al aire,
mai destruint, sempre conversant,
apartant la boira, desenganxant
argelagues i esbarzers que esgarrapen,
rossolant per la pendent amb cul al aire,
resistint angoixes, improperis,dubtes...
I el meu profit ha set seguir el temps.
Com tots, he tingut de tot en meu periple.
Callo i quiet medito, què importa
el viure, tot el viure...?
Escrit d’antuvi o no el destí em mana
i sense rebel·lar-me  segueixo conscient
els meus actes com si fossin lliures.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E. 5-10-12


3 comentaris:

Ramon ha dit...

Aplaudiments!

Mari-Pi-R ha dit...

Esto es la sabiduría de la vida.
Buen dibujo, un buen domingo.

xavier pujol ha dit...

La papallona reposa, com la vida.