dissabte, 25 d’octubre de 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...5... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ...5

Quan la misèria habita i el capital no en fa cas
la discòrdia no cal anar a buscar-la, ve sola
i la defensa del pap sigui com sigui s’estableix.
.........................
El Pep dels Pops un miseriós, pregoner del poble
un dia en vés de cridar sardina es va fer el rei
i anuncià a la patuleia de gatetes del poblat
que avui menjarien POPS si es deixaven els pistrincs
al taulell de la fredolica dona que venia el peix.
La notícia va fer córrer amb deliri  cames i boca
- Que jo soc la primera – deia una que els pits
li baixaven fins al ventre però de caminar lent
- Tu la primera, per què ho diguis, afanyat a fer via
que no siguis la 33 com els anys del Senyor.
- Quina caritat teniu, verge santa, ja caureu
algun dia a les meves urpes i demanareu clemència
Mentre tot això no escatimava fins algun rebec renec
el nostre home, el Pep, entrava a la casa principal
i nomenant el nom de la mestressa vella i vídua
li comunicava que a la plaça li reservava els pops
que la dona cuinaria pels seus fill ara absents.
- Ja me’ls podies haver portat tu mateix, desagraït.
.......................................
Ella amb senalló i calés ja la tenim en marxa
ell també cap al terrat a veure un piló de la barana
on un plat de figues encara prenia la fresca.
Coll de dama entra al mos, Burjassot que omples boca
i així les tres dotzenes llargues que residien fresquetes
en aquell gibrellet blanc amb adorns xinesos
es va buidar i va omplir un ventre cansat de dejuni.
................
Fent-se rots i traguejant del negre el Pep, ara era un home.
Satisfet, el cap ja no pensava en ametlles o avellanes...
El cossi arrebossava i els siglot demanava repòs.
- Com que pops, eh ? Ni sardina ni palaies, maleït...
Assegut no responia.-  Ja no t’escoltaré més.
Què fas tant callat, diantre ? Ja has buidat el topi ?
- No, mestressa, jo no toco res de la cuina...
Però les figues m’han temptat i he pecat de gola
- Que dius que m’has fet, carnús ?
- No me les he menjat totes, no. N’ha quedat una...
...............................................
Exagerat potser, però ella en tenia més a la figuera
i ell pobret tenia ara un renom a les costelles.
I la misèria de casa seva no residia al seu ventre.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. .- 21 – 10 – 14