dijous, 23 d’octubre de 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...4..aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...4

Si dic que en aquell poble insuls
tots tenien el mateix nom de pila
o sigui que l’onomàstica era celebrada
el mateix dia, mateix minut, mateix instant,
us semblarà d’una imbecil·litat enorme.
En el dia de la celebració el content botava sol.
Allí jugaven a veure qui feia el bot més alt.
Aquell rebia l’aplaudiment,alguna pessetona
com a premi ... i petons de totes les madams
on elles a més de parar les galtes sucaven
en les barbes afaitades deixant emprenta.
Aquest botar i botar servia però per altres quefers.
Era un poble amb exclusiva de bot...
...................................................................
Don Manuel, rebia a casa seva a d. manuel
El segon feia cap a l’hora de dinar a fer conversa
que s’allargava fins que la mestressa,
dona activa, posava el plat a taula
per tots els mascles que sabem es deien Manuel.
- Au, seieu, fills i marit... i vostè... també d. manuel .
-Ai, no calia – deia l’intrús que s’hi arranxava
i a la cadira posava cul i braços a taula...
 ...........................................
Dia si i dia també acudia a la mateixa hora
amb el seu diari de paraula impregnada de temps.
El tal d. manuel no venia a menjar quatre ametlles
i quatre figues i fer un traguinyol de cordell negre...no.
La mestressa ja no sabia si engegar-lo a dida
enviar-lo a buscar llenya per la llar o aigua fresca.
Parlà amb el marit del bestret que suposava
tenir una boca més, oberta a cullera i forquilla
i que de luxes per conversa ja li queien les orelles
- No pateixis, noia, això ho resoldré avui mateix.
.................................................
Taula parada de porró, plats fondos i tovallons
Quan la veu de la mestressa era campana de goig
de totes les boques que ja feien saliva
D. Manuel li preguntà a d. manuel :
- Que et sembla, amic de l’ànima, si féssim
una mica d’exercici. Posar el ventre a lloc.
Tu, en la festa del botar quedares primer que Jo?
- D. Manuel, vostè en sap més de botar ....
Jo sempre quedo dels últims. Mai he rebut premi...
- Això potser et passa per no fer quedar en ridícul
als altres Manuels que tenen més prebendes...
Jo vull saber la veritat veritat, si tu, d. manuel
fas el bot més alt i de més llargada que Jo.
Anem baix a la porta del carrer i a veure que passa...
....................................
Obriren la porta de bat a bat i els dos preparats...
- Vinga, d. manuel, a veure... sense reserves... a saltar!!
El brancal era alt, però l’orgull també parla
i d. manuel va fer un bot que parà a mig carrer.
- Veus, en saps més que JO, ara vés a buscar el premi.
I tot d’una tancà la porta fent tremolar tota la casa.
........................................
De vegades les persones som cruels. La hipocresia
no ens deixa ser formals i dir les veritats a la cara.
Clar, hi ha veritats que fan mal, molt mal
i els subterfugis son plats de bona menja...
La política es formes de dir, de fer, d’expressar...
i ens enjullen les veritats en motius equivalents
amagant el rovelló que tothom veu ...
La hipocresia regna... En quina universitat
ens matriculem per fer-ho tant eixeridament ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANRON.- T.E. .- 21-10-14

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Amb tants manuels gairebé que em perdo...

Carme Rosanas ha dit...

Molt bona metàfora aquesta que tots tenien el mateix nom...