dimarts, 14 d’octubre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... aquarel:la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...
El cap li diu al cul: - Aixecat.
-Això mano als peus i cames
I l’esquerra si que ho vol,
Però la dreta diu que nanis -.
-Així qui mana de tu, la dreta ? -.
- Ui, fa temps. Intransigent...!!
Immòbil com paret de bona pedra -.
- L’haguessis fet seure
En un cau de melitxes...,
Que quan li pujarien per les cames,
Ai, mareta meva, com correria -.
- Això no es va preveure, company.
Abans no era tant immobilista...-.
-Així, si l’atipeu, en teniu per rato,
Fins al fi dels segles o fins més -.
- El que sento és que em doloreja tot –
Diu el cul cansat de seure.
..................
Ai, hominoides,de què ens serveix el cap
Si les cames no obeeixen ... !!
DE ARREPLEGANT TRENETS II
ANTON.- T.E. – 14-10-14


2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Qua les cames no ens portin allà on volem, hi anirem amb la ment.

Carme Rosanas ha dit...

El cap sempre serveix... Més que les cames, Anton!!!