dilluns, 27 d’octubre de 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6 ... aquarel·la TARDOR - 4


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6
En temps immemorials les fites,partions, camins,
eren sagrades i més d’un desgavell havien costat.
També en els termes dels pobles es celebrava amb goig
que quatre alcaldes havien menjat a dalt d’un collet
en un monstruós pedrot estant cadascun en seva propietat.
Però en la realitat ciutadana algú en la nit havia canviat
alguna pedra que feia de notari del lloc
i aconseguia l’ alçament de garrots i escopir paraulades.
També el creuar per la finca d’altre sense consentiment
era objecte d’un zelós rosari ple d’avemaries
i demanda de rescabalament de robatori qui sap si mai realitzat.
......................................................
Per aquell camí per anar a la fonteta d’aigua fresca
els peus eren temptats d’entrar i apropar-se
a un cep que joiós ensenyava fruit abundant i selecte.
Les mirades apropaven ma i el raïm sucós entrava a boca.
- D’avui no passo de tastar aquest macabeu – deia el Juan.
El Juan, jornaler del amo de la finca, era un miseriós.
Mal pagat, feia estralls de treball amb topí de baldofes,
lliçons, colitxos i algun tortet que es descuidava
i un tros de cansalada sense vira que tota la setmana bullia
i el dissabte entrava a la boca com si fos tocinet de cel.
La corna, massa dura per l’home desdentat
i a pesar de les bullides era pel gos gelós del premi
que també anava a tastar el raïm del cep esmentat.
Un porta veus noticià en secret al propietari de la  finca
i els ulls del amo volgueren saber la veritat dels fets.
Ja veus al pobre Juan en el claustre sent jutjat del robatori.
Ell s’esmunyia i pocs sis i pocs nos que no l’eximien.
Dins del seu senderi hi nasqué un miracle que el redimiria
- Jo, ja sabeu que no toco res, déu me’n lliuri...
Ara, no diré que la Yeta, el meu lleial gos, hagi estirat...
Si voleu fem la prova. Porteu un trosset de pa ...
El Juan , tenia el gos ensenyat. Li posa el pa damunt del morro.
- La Yeta se’n va a caçar... L’amo fa amb l’escopeta xec, xec , pam !!
I la Yeta tira el pa enlaire i l’emboca i se’l cruspeix...
- Mireu, nostramo, vos mateix... Ha degut ser ella...
I espera a veure si en teniu més de pa per omplir el ventre...
Ara, a veure el càstig que decreteu pel pobre animaló.
Potser si li recollíssim els orins quan pixi, si surten grocs
com és aquest vi que dona el vostre cep, tindríem més certesa.
........................................
A la pobre Yeta la varen tancar a la presó del poble
i el pobre Juan a fer guarda per recollir ei líquid ventral .
Juan i Yeta aquell dia com a hostes tingueren un bon plat d’escudella
i el traguet de negre que el Juan va xirritar sense tacar-se...
No sé si des d’aquell gloriós fet la presó es nomena  EL PIXUM.
Tampoc se sap com va pagar la malifeta el pobre animaló...
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 23-10-14.