dimarts, 23 de setembre de 2014

SI CALLES PENSARAN... aquarel·la


2 – 12 – 10
Si calles pensaran que escoltes...
Quants de silencis n’hi ha que parlen
interiorment.
No cal escenificar la veu,
reclamant espai i controvèrsia.
Els sons es perden
seguidament de ser expressats
quan les orelles tanquen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.-ANTON.-T.E.

3 comentaris:

Ramon ha dit...

Si senyor: el silenci; els silencis: un valor d'expressió molt potent i a voltes molt més amable que algunes paraules.
Salut, Anton.

Ramon ha dit...

Alerta: no s'ha de confondre amb el silenci dels que no tenen res a dir, hehe.

Carme Rosanas ha dit...

Massa orelles tancades, hi ha i massa boques que xeren per no dir res.

El valor d'escoltar és important. I el silenci també.