31 – 5 – 11
Saber envellir ? Si no hem après
que la joventut és una adolescència
que ja ha claudicat.
Saber envellir ? Som amos nosaltres
d’aquesta imprompta que la vida
ens posa a les mans ?
Saber envellir ? Ser com granet de sal
en gota d’aigua que conserva íntegra
la substància per viure.
Saber envellir ? Parlaria amb la clepsa
i es sentiria infant en primera estimança.
Sorgiria com oreneta fent continuat niu.
Acallaria el tic-tac de les ànsies incompreses.
Esclataria anxaneta dalt veient el futur.
Saber envellir... Complir tots els preceptes
en els altres de Pau, Amor, Llibertat.
DE ARREPLEGANT TRENETS III - T.E.
2 comentaris:
Sempre m'han admirat aquells que saben envellir. Sempre he procurat aprendre alguna cosa d'ells. Generalment són persones amb una gran intel·ligència emocional i plenes de sentit comú. Entre les conegudes, em venen ara mateix al cap Josep Maria Espinàs, José Luis Sampedro i Teresa Pàmies. Llegint-los o escoltant-los quan parlen d'aquest tema, es fa la llum.
Per acabar, em permeto reproduir les tres últimes grans paraules del poema que avui ens ofereixes: Pau, Amor i Llibertat.
Salut, Anton.
Tres preceptes bàsics, però potser s'ha de ser vell i savi per saber-los complir. Saber envellir... Prendrem apunts ràpidament que ja s'acosta..?
Publica un comentari a l'entrada