12 – 1 -11
EROTISME
Peonant el
crestall de la muntanya
entro en teus
ulls de mar i cel,
meva barqueta
menuda com aranya
vol navegar-hi,
les ones no estranya...,
Que la empenyi
l’alè de teva ment !!
En la flor pura
dels pètals de teus llavis
s’inunden
joiosos i dignes pensaments
i llegeixen
lletanies de rosaris savis
que repeteixen
l’oració fins fer-se avis
entregant-ne sa
passió en fantasiós anhel.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.
3 comentaris:
:) un amor tan bonic, Anton!
Ulls de mar i cel.
Coincideixen amb els del meu amor.
Aplaudiments!
Publica un comentari a l'entrada