dissabte, 27 de setembre de 2014

EL CAMÍ... aquarel·la


 36.- 9 – 8 – 10
No caminis a pas perdut
com si no anés per tu.
L’objecte del senderó
és guiar-te segur al lloc.

Ell, quiet, ni es belluga, ni es mou,
espera que el beneeixis
amb peuada neta i segura
que deu portar-te a on ell arriba
com corda llarga
que deixaren sense embolicar...

Un senderó estret
pot ser un gran amic...

A la vora els ocells canten
i els ramatges de l’arbriu
et pentinen o embrollen
el cabell o acaronen ton rostre
dient-te. –Segueix avant.
Fes el teu camí...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Caminem, caminem, Cada dia un pas més, i el d'avui ens mena al 9N

rebaixes ha dit...

Si, amic, xavi... caminem amb ganes... estem apunt d'arribar ... Anton