dimecres, 10 de setembre de 2014

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit


Com m’encantaria junyir la veu blava
del cel altívol i l’esperançat  mar
a la muntanya que de dol afanya
i amb el blanc ens cita a escriure el tall...
El tall de l’ injustícia que ens subjuga
que ens aplana clatell i anorrea el cap...
Ai, cimbori de nostra terra aimada,
del teulat sorgeixi ja l’últim esclat
de campanar que li han robat campana
i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.
Esclata veu d’un poble en que sa llengua
la menysprea el prepotent justicier cruel
que fins l’última paraula ja se’ns menja :
INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.
DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON.  

...............