dilluns, 11 d’agost de 2014

QUE T'HE DE DIR, AMIC, DEL SILENCI ?...aquarel·la


Què t’he de dir, amic, del silenci ?
És la boirina que s’escampa, et gavella
per apaivagar necessitats vertaderes ?
Telons, cortinatges d’escenari, preconcebuts
privant veure realitats de paisatge ?
Que l’orquestra de la vida s’expressi, parli,
posant-hi bromalls que la supleixin ?
Besem galtes per trobar-hi i donar-hi 
sinceritats, mai silenci...
Que els violins amb arquet o dits
soltin arreu el sa orgullós del so
i trenquem el màgic encís...
Fingim silenci parlant interiorment
i ambicionem obtenir credulitat influent?
Si el silenci pensa, s’amaga en la boirina
i construeix seves barreres o atzucac impenetrables ?
La gravetat del gest escampa la quietud,
no sempre el silenci actiu
i, de vegades, tantes !, el silenci és aliat
company que vetlla amb dit al llavi
prevenint l’esclat que  destruiria en un no res
la calma, la sobrietat, l’assossec, el calm intern.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 10-8-14.

1 comentari:

Mari-Pi-R ha dit...

con tu precioso dibujo me has recordado el bello otoño, un feliz día.