diumenge, 6 de juliol de 2014

PAISATGE... aquarel·la



2............18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas
sostenint bigal de fusta, vella melis,
convertint-ho en un obert i esvelt finestral 
que donant mirar esparpellat,
dolç t’hi encaramel•lis
Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat
s’esguarda amb serenor de cants verges.
Una figuera posa el verd a tocar braç
mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples
És un mirar obert que esbatana ulls
amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.
Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull
i la quietud de tot amb el silenci es baralla.
I els mujols, rovellets estrellats de quica jove
porten el delit de la plegària que vivifica.

1 comentari:

Elfreelang ha dit...

un plaer llegir-te poema i pintura a joc!