diumenge, 25 de maig de 2014

ES SITUÀ DAVANT... aquarel·la

Es situà per davant d’altres iniciant camí.
No volia el fracàs del companys.
S’erigia segur per oposar-se
a la força envolvent, destructora...
Era valent i protector.
“La paraula pot ser-ne vent
Que destrossa al seu pas “- es deia.
I per tranquil•litzar a tots
faria parlar la veu dels ocells,
ells, acostumats a anar contra vents,
estendrien ales i protegirien
el pas de la veu entremesclant-se.
Seria l’anhel d’entesa
que caminaria acompanyant
les lletres lúcides de la comprensió.
I vencerien a l’estultícia
tant fincada prohibint el progrés.
DE REBAIXES 14- ANTON-T.E.- 25-5-14.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada molt aquest poema...
a veure si vencem l'estultícia, d'una vegada!!!