TELEGRAMA A TITO
L’embruix de la mort ens sobta
i el tenim que ens segueix sempre...
Son peu damunt nostre ens esborrona
i no ens en podrem lliurar mai.
Volem viure com si no existís
i no ens vacunem d’aquests acte
que és per a tots...:Rendir contes.
Quan es fa palesa, no la volem
I ja no la desfullem com margarida...
Ens queda, sí, el coixinet d’or,
- tot el que em fet en l’existir,-
per guardar-hi les agulles del record.
Com d’altres que tinc molt propers
sigues beneit, TITO, en arribar
al nou regne,,, Portes una gran pilota
i potser et necessiten. Ensenya’ls teus valors.
i el tenim que ens segueix sempre...
Son peu damunt nostre ens esborrona
i no ens en podrem lliurar mai.
Volem viure com si no existís
i no ens vacunem d’aquests acte
que és per a tots...:Rendir contes.
Quan es fa palesa, no la volem
I ja no la desfullem com margarida...
Ens queda, sí, el coixinet d’or,
- tot el que em fet en l’existir,-
per guardar-hi les agulles del record.
Com d’altres que tinc molt propers
sigues beneit, TITO, en arribar
al nou regne,,, Portes una gran pilota
i potser et necessiten. Ensenya’ls teus valors.
Ja ens veurem quan ens cridin. Adéu.
DE REBAIXES 14-ANTO-T.E.- 26-4-14
DE REBAIXES 14-ANTO-T.E.- 26-4-14
2 comentaris:
Potser sí que el necessiten... Qui sap si per allà a l'altre regne, volen aprendre a jugar a futbol... Crec que per a Tito un cel sense futbol, no seria un cel complet.
En pau descansi.
Gràcies Tito, gràcies Anton!
un emotiu text.....que descansi en pau
Publica un comentari a l'entrada