dijous, 27 de març de 2014

ELS SEUS PITS... aquarel·la


ELS SEUS PITS
 El tresor l’acompanyava amagat
en el brodat que acaronava la pitrera.
Treball fet amb cura immensa
acollia com dos mans esteses
agabellant l’excelsa magnificència.
Visible es demostrava en bescambra
davall del coll de la fembra
el barranc sense sotracs
que unia les dos excelsituds.
Davall vestuari vivien sens mostrar-se
sa nua plenitud a mirada fal·laç i sàtir.
Conformats com noble bessonada
ocupaven lloc protegits d’esgratiny.
En un esforç, vestit tibant lliurà la tanca
i a borboll ensenyaren sa bellesa.
Els brodats apartaren cames
I ells es mostraren nus, arrodonits
amb els mujols (rovell d’ou) a primer terme,
cercles on mirar disparava a tot indefens
que sorprès gaudia de l’espectacle.
Dos dunes reals, arrodonides, excelses,
ara mostraven la visió d’un miracle

atabuixant un escenari incommensurable.
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. -10-5-11

1 comentari:

xavier pujol ha dit...

Som mamífers i per grans que siguem la infantesa ens té atrapats.

Fita