L’ABSTRACTE
AMOR...
...............
salms de l’Amor.
...i dins la
cambra d’ulls tancats
amb persianes mòbils
i inquietes,
les guspires enceten
flamarades
de coloraines
que combaten integrant-se
i fent realitats
lluminària abstracte...
Va veure el ser
que il·lusionava sa mirada,
percebé el so
harmoniós que aclapara ,
s’apropà i l’abstracció
es realitzava.
En el contacte
apareixia l’estima
i, ja es difuminava la primera carícia
que lleu, suau,
comprensiva naixia...
Serà abstracte l’amor
quan es dignifica
i en surt a la llum, obrint persiana
l’enamorament que
aplana el camí
de l’abstracte
bogeria ?
DE
REBAIXES 14.- 9-2-14.- ANTON.-T.E.
3 comentaris:
Abstracte sempre l'amor... (o gairebé sempre) tot i que no se m'havia acudit pensar-ho mai. Em sembla molt i molt encertada aquesta manera de dir-ho.
Per què sorgeix l'amor...Com a humans ens la creem per que ens convé ? Passió és una cosa i amor crec que és molt diferent. passió es necessitat imperiosa en la constitució física i mental i amor que és ? Potser tu em pots alleugerar el meu sentir d'aquesta activació... Anton.
La acuarela ilumina tu vida, no dejes de jugar con los colores.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada