divendres, 31 de gener de 2014

NÚVOL... salms de l'amor... aquarel·la


NÚVOL
...
................. salms de l’Amor.
... i aparegué la nuvolada
i buidà cos i esperit fins desaparèixer...
A ell, les llàgrimes del núvols
li sobtava ser-ne dolces.
El seu plor encongit en sospirs
es barrejava en la neta pluja
que espigolava en el barret
per fer canaleres de teulat
amb remor ensopit brollant al terra...
Calculava que el seu plor sincer
barrejat amb el gotim ceruli
el netejava d’impureses
i, així, seu somni d’esperit
naixia net de taques...
A l’asfalt la gotellada
Es perdia en riu de petons.

DE REBAIXES 14.- 31-1-14.- ANTON – T.E.