dimarts, 7 de gener de 2014

L'ESCARRÀS... salms de l'Amor... aquarel·la


L’ESCARRÀS...
................... salms de l’Amor.
...i  tolits en té peu i cama,
sempre, per tota la vida...
De menuda en rebia a la galta
petons de iaia, mare i padrina
Però, creixé, es feu grandeta
i caigué al pou tota carícia...
Germans en tómbola de casori
compraren dècims d’establia
i amb abraçades i petons marxaren
obrint portal a nova família...
Ella a guardar la iaia vella
o treball que cap profit ansía...
Velleta, avui, amb seva crossa
al raser ressa al sol i a la cadira.
Sempre per ella ha set hivern,
és l’ESCARRÀS de la família.
Treball, coixesa i crossa,
el petó que la dignifica...
Res de bo mai li han dut els reis
sols d’ella, pobreta, en confia.

DE REBAIXES 14.- 6-1-14.- ANTON.- T.E.

1 comentari:

Carme ha dit...

Una història trista, com tantes... hi ha hagut moltes persones que han estat un escarràs, sempre cuidant i servint als altres...