dissabte, 21 de desembre de 2013

QUAN LA TRISTESA... aquarel·la



17 – 4 – 11
Quan la tristesa et consumeix totes les hores,
quan l’avalot de la desgràcia et desconcerti,
quan el teu peu, sempre segur, no camina i rellisca,
quan la veu quedi engolada i no brolli...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el fracàs acoltelli el teu viure,
quan la teva audàcia no suri i s’amagui,
quan en la soledat no tibi el respir,
quan en els errors no entri el valor del conviure...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el dolor neix i el malestar t’acolli,
quan no et surts del problemes, irresolubles,
quan la teva sort no et miri a la cara,
quan tot son obstacles, traves, atzucacs que et frenen...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

I...obre la mirada a la llum, claror de noves idees.
Obre el cor a sentiments que te’ls arrabassen
i, lluita, camina endavant, decideix-te a obrir-te
i que la voràgine del dolor no et consumeixi.
Aleshores...
El triomf serà teu per que a tu mateix et vences.

2 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Pues en esas palabras de reflexión me siento implicada ya que en menos de un mes he tenido dos ligeros accidentes de los que he sobrevivido muy bien.
Ya aprovecho para dejarte mis deseos de felicidad con los tuyos y que la salud se porte bien.
FELIZ NAVIDAD!

M. Roser ha dit...

"I lluita i camina endavant"...Un poema preciós, Anton ple de sentiments i melangia...
Que les festes de Nadal et portin records dolços, que segur també n'hi ha de ben guardats.
Una abraçada.