M'has il·luminat al capvespre
quan la claror
escasseja
o lluna de la nit
has fet gegants dels arbres
que a les espones em
miraven
com guardes que vetllen la nit
Era fosc el sender on el gos
transitava ensumant
fulles i peuades i pedres
i fins un mig ganyol escarransit
enllotava en matoll que bellugava
com si en son parlar que no entenc
volgués constar son esperit
He caminat oh lluna de la nit
i em colraves de
llum meu esperit...
DE REBAIXES 13.- 28-11-13 .-Anton
1 comentari:
Preciós, el poema... que algú t'il·lumini sempre és bonic.
Publica un comentari a l'entrada