dijous, 28 de novembre de 2013

M¡HAS IL·LUMINAT EL CAPVESPRE... AQUAREL·LA


M'has il·luminat al capvespre
 quan la claror escasseja
 o lluna de la nit 
has fet gegants dels arbres
que a les espones em miraven
 com guardes que vetllen la nit
Era fosc el sender on el gos
transitava ensumant 
fulles i peuades i pedres
i fins un mig ganyol escarransit
 enllotava en matoll que bellugava
com si en son parlar que no entenc
 volgués constar son esperit
 He caminat oh lluna de la nit 
 i em colraves de llum meu esperit...
DE REBAIXES 13.- 28-11-13 .-Anton

1 comentari:

Carme ha dit...

Preciós, el poema... que algú t'il·lumini sempre és bonic.