dimecres, 30 d’octubre de 2013

LA CALAIXERA... aquarel·la


Fa temps, si, temps llunyà,
al posar peus a terra despert
allunyava els judicis, prejudicis
i els tancava en un calaixet.
Aleshores, ja em sentia lliure d’ells
i tenint-los tancadets, no feien xivarri,
no em rascaven l’orella i en el lloc
es conservaven fresquets i segurs.
Avui, ja el veig lluny el vell calaix.
per que en bon lloc s’instal·là calaixera
on hi cap, espai a espai, tots els records
Així els guardo i quan vull o em fa falta
en cullo algun i el ressuscito
encara que sols sigui un instant
i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou
com un amic que vaig tenir i torna.
Penes, alegries, cants i parlaments,
ensopegades i redreçaments,
crits i algun renec,mots finets també
acaronant galtes i bevent somriures...
Hi ha de tot... És com llibre
que es lliura quan vull obrint tapes.
DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.